adj. aïllato isolat solitari(->), que viu sol. desacompanyat mer, sol, sense mescla d'altra cosa. Va sempre davant del substantiu. pur. Or pur. broixo rònec, sol, sense acompanyament de res. Un tros de pa broix. Ha deixat la crosta rònega. seco soliu, íd. Es menjava un [...]

de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar. 2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal: mengera, ganes de menjar. riallera(de riure [...]

figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]